Com a Casa Enlloc // Plastelina sobre fusta (120 x 85 cm) 2018

Retenim a la memòria un paisatge íntim, un primer paisatge referencial que  la psicoanàlisi defineix com el de la família nuclear; format d’entorn, persones i relacions. Aquest paisatge hauria de ser per naturalesa un entorn protector i segur per a la iniciació als entorns relacionals futurs. Però no és així, la família és on es viurà la primera experiència d’estranyament. En ocasions, aquest estranyament és tan profund que la pròpia llar és viscuda com un entorn de risc, propici per a la incomprensió més absoluta en el seu anar bastint laberints de memòria col·lectiva mai resolts del tot. Aquests paisatges enrevessats i fragmentaris, fets d’incomprensió i silencis, a voltes inquietants, ens aboquen a relacions distants i molt complicades de resoldre des de la memòria d’allò viscut, fins a convertir-nos, amb la presa de consciència individual, en un ésser completament estrany fins a nosaltres mateixos. És en Gregor Samsa la meva Ariadna en aquest laberint.