Espais Indecisos // Museu de Reus // 2016

(Selecció de les intervencions personals i col·lectives)

Espais Indecisos és el projecte del curs 2015-2016 dedicat al paisatge periurbà, als entorns de la ciutat no ordenats amb una funcionalitat específica.

L’exposició fa una anàlisi conceptual i plàstica de la Riera del Roquís a la zona oest de Reus, on conflueixen diferents maneres d’habitar l’espai urbà amb grans contrastos i contradiccions.

El resultat és una interpretació subjectiva sobre les Deixalles, els extraviaments i els oblits d’aquest tipus d’espais.

“andare al zonzo”

Per a poder reconèixer un paisatge dins el que es defineix com a caos perifèric, intentem establir una relació amb el mateix caos utilitzant la forma estètica del caminar, el recorregut erràtic.

El punt de vista des del que es contempla aquesta mena de ciutat caòtica inevitablement es situa a l’interior de la ciutat, el centre, l’urbanisme ordenat i la societat que genera.

Sortint de la ciutat surgeixen espais definits com a “no ciutat” o “caos urbà” on es barregen micro ciutats nascudes fora del control urbanístic, espais buits i difusos, barrejats amb ampliacions de la mateixa ciutat que pretenen cosir-los sense deixar lloc a la organització espontània de la urb.

Els espais difusos són habitats per societat igualment difusa, des del punt de vista de l’urbanista; habitant de la ciutat històrica, de la mentalitat única que aquesta genera; els “difusos” són gent que viu al marge de les normes civils y urbanes més elementals, incapaços de gaudir y habitar qualsevol espai projectat per a la seva vida social. No obstant els “difusos” habiten, amb el séu saber particular, tots els espais no incorporats al sistema, organitzant una vida autònoma i paral·lela. Hi passegen el gos, hi fan pícnics, hi fan l’amor, busquen dreceres per unir diferents zones urbanes i els séus fills hi van a cercar espais de llibertat i vida social.

Els espais buits, difusos, indecisos, són una part fonamental del sistema urbà i habiten la ciutat d’una forma nòmada, es desplacen cada cop que el sistema intenta imposar-los un nou ordre. És una realitat en contra de l’ordre establert que es nega i és incapaç de reconèixer els séus valors i per tant d’acceptar-los.

cristina ferré
laboratori del paisatge