Unheimlich // Grafit sobre paper, 110 x 75 cm i 35 x 110 cm, 2018

Heimlich // Grafit sobre paper, 75 x 110 cm i 48 x 18 cm, 2018 – 2019

Heimlich és un concepte alemany que Sigmound Freud definí com allò que és familiar, íntim, amable, segur; però alhora pot ser el secret, l’ocult, l’impenetrable.

Unheimlich és l’antònim de Heimlich, allò que abans era familiar, sorgeix sota un aspecte amenaçant, perillós , sinistre, precisament per referir-se a allò conegut que ha romàs ocult, no anomenat, a l’ombra, com l’Odradek de Kafka en el conte «Les tribulacións d’un pare de família». Unheimlich és, com deia Scheling «Tot el que hauria de romandre secret, però que es manifesta». Aquesta manifestació fa coincidir, en el sí de l’objecte, l’alhora present i absent, l’acte d’oblidar i l’acte de recordar.

En sociologia es parla d’un «àmbit espiritual» que li és propi a la família; és aquell «esperit» que condiciona les relacions familiars de cada casa o contextos de vida en comú; els vincles de sang, morals, afectes recíprocs, que la configuren com una «unitat d’equilibri humà i social». I també on habiten els Odradeks, on es manifesten el Heimlich i l’Unheimlich.

La família ha estat per a mi un camp clau per a la comprensió del funcionament de la societat. Amb tot no és altra cosa que una perfecta congregació d’individualitats, i l’afany de cada membre de construir-se aquesta individualitat fa que en qualsevol mesura sempre sigui un entorn dolorós, generador d’Odradeks. Un espai que limita i en alguns casos és castradora, perquè l’individu només es manifesta en oposició al col·lectiu i només dins el col·lectiu es pot distingir com a individu.